L'ESCULTURA ARQUITECTÒNICA DE SANT JAUME

 

FITXES DE LES OBRES

 

 

 

 

 

 

INFORMACIÓ

Els elements que anem a destacar de Sant Jaume és una selecció de claus de volta i culs de llàntia i capitells. El primer de tots és la clau de volta de Sant Jaume situat en el presbiteri, representat amb túnica amb pell de xot, una bossa i capell de pelegrí, llibre a la mà esquerra i bastó a la dreta. És el Sant titular de l’església.[1]  L’obra ha estat datada entre les dècades 20 i 30 del segle XIV.[2]

La clau de volta trobem a Sant Bartomeu, en la capella del Sant Sepulcre, la primera a l’esquerra.  Representat assegut amb una túnica i mantell. En aquest hi ha dos escuts de les famílies Puigdorfilia i Desbrull que flanquegen el Sant, això ens pot indicar que aquestes famílies (segurament unides en matrimoni) varen patrocinar aquesta clau de volta.[3] És una peça que es troba a cavall del segle XIV i XV.[4]

Destaquem la clau de volta en la capella axial es representa una Verge de la Humilitat alletant el nin, porta una túnica i mantell que cobreix el cap de la Verge sobre el qual disposa una corona, destaquen els plecs de la indumentària. L’infant està subjectant el que pereix ser un llibre.[5]  La peça és d’un un taller diferent al qual hem esmentat i es pot adscriure dins el gòtic internacional, la podem datar entre el segle XIV i XV.[6]

A l’altre clau de volta trobem a Santa Aina asseguda en un tron ensenyant a llegir a la Verge (sisena a l’esquerra), en aquest cas podem veure com la vestimenta deixar entre veure l’anatomia de la Santa, aquesta obra és de finals del XV i principis del XVI.[7]

En la capella de Sant Josep (cinquena a la dreta) trobem una en el capitell una Anunciació en la qual podem veure com hi ha la simbologia del lliri, a més de ser un element de distribucció de l’escena ja que la divideix en dues parts simètriques, la verge va vestida amb la roba de l’època, aquest capitell les podem datar entre les dècades 20 i 30 del segle XIV.[8]

trobem en molts de capitells d’angle de les capelles laterals la utilització de motius zoomòrfics o de bestiari (representacions de dues bèsties enfrontades, grius o be lleons, aquetes representacions solen anar acompanyats d’elements vegetals; també podem destacar la figura d’una sirena (masculí) amb una coa bífida).[9] La podem datar entre les dècades 20 i 30 del segle XIV.

---

[1] JUAN VICENS, A., «L’escultura arquitectònica a l’església parroquial de Sant Jaume de Palma: un patrimoni oblidat» a SABATER REBASSA, T., CARRERO SANTAMARÍA, E., (coord)., La ciutat de Mallorca i els segles del gòtic, (XVIII Jornades d’Estudis Històrics Locals), IEB, Palma, 2010, pàg. 172.

[2] Loc. cit.

[3] Ibídem, pàg. 173.

[4] Ibídem,. pàgs. 173, 178.

[5] Loc. cit. pàg. 173.

[6] Ibídem., pàg.  178.

[7] Ibídem., pàg. 173, 179.

[8] Ibídem,. pàg. 173, 176.

[9] Ibídem., pàg. 174-175.