En
el següent itinerari que es durà a terme és una explicació sobre l’escultura
gòtica en la ciutat de Palma. La ruta anirà passant pels diferents llocs
significatius de la ciutat, això suposa centrar-nos en el centre històric,
doncs és el lloc on es troben les restes que ens interessen a nosaltres.
Aquest
itinerari el que pretén és aprofundir dins de l’escultura gòtica, doncs, a
vegades és la gran oblidada dins del món de l’art gòtic a Mallorca, perquè es
veu col·lapsada per les grans restes pictòriques i per la importància d’aquesta
durant els segles del gòtic. dilluns, 8 de febrer del 2016
diumenge, 7 de febrer del 2016
ITINERARI
La
ruta que seguirem és La Llotja, Sant Jaume, Sant Miquel, Santa Eulàlia,
Capella de Santa Aina de l'Almudaina i La Seu. A continuació us deix amb el mapa, també podeu consultar-lo a
dissabte, 6 de febrer del 2016
LA LLONJA DE PALMA
En 1409 el col·legi de mercaders té la voluntat de dur a terme una obra per tenir més rellevància dins de la ciutat, a més d’un lloc per a la seves reunions. Guillem Sagrera començaria les obres a 1421. El contracte seria ratificat al 1426[1], l’obra s’acaba a mitjans del segle XV. La llonja es converteix en un espai articulat per tres naus, sostingudes per sis esveltes columnes helicoïdals donant una sensació de lleugeresa, cobert per una volta quatripartita. Els murs de l’edifici queden totalment lliures, però podem veure en aquests diferents finestrals que en la banda sud de l’edifici tindran uns festejadors, a la façana contrària hi ha dues grans obertures.[2] En l’exterior podem veure que en l’extrem de cada façana estan delimitades per torres. Entre cada torre i torre trobem mercaders unes de més primes que ens delimiten cada tram de nau.
 |
| Font imatge: de wikimedia.org |
divendres, 5 de febrer del 2016
GUILLEM SAGRERA
Guillem Sagrera (Felanitx 1380- Nàpols 1454)
fou un escultor de renom durant la primera meitat del segle XV, i un dels més
importants dins el gòtic mediterrani. No només considerat escultor, sinó com
era habitual en l’època dugué a terme treballs d’arquitectura i mestre d’obres.[1]
Va ser un artífex que es mogué per diferents llocs –Perpinyà, Girona, Elna,
Barcelona i Nàpols (a on treballar en el Castell Nuovo fins la seva mort). Fou un
artista- artesà però també artista-empresari, i al final de la seva vida
artista de cort baix la protecció del rei Alfons el Magnànim. Cal dir que altres
artistes del XV combinen aquestes categories, però el cas de l’artista
mallorquí és un dels exemples més citats.[2]
En la Llonja va dur a terme tant els
plànols de l’arquitectura com treballs escultòrics. Guillem Sagrera amb aquest
edifici inicia un model que després fou seguit en les Llotges de València i
posteriorment en la de Saragossa (ja en el segle XVI).[3]
Pel que fa el seu treball escultòric, és
reconegut el treball que realitza en el Portal del Mirador a la Seu, on introdueix
les influències de Claus Sluter i l’escultura borgonyona.[4]
[1] SABATER REBASSA, T., «Guillem
Sagrera, arquitecte i escultor» a CLIMENT GUIMERÁ, F., (coord), La Lonja de Palma,
Olañeta, Palma de Mallorca, 2003, pàg.57
[2] Íbidem., pàgs. 57-58
[3] MANOTE, M.R., PALOU, J.M., «L’escultura
gòtica mallorquina» a VV.AA., Mallorca gòtica,
catàleg d’exposició, MNAC-Govern Balear, Barcelona-Palma, 1998, pàg. 64
[4] SABATER REBASSA, op. cit.,pàg. 65
dijous, 4 de febrer del 2016
ESCULTURA LLONJA
FIFITXA TÈCNICA
INFORMAICÓ.
L’àngel
custodi es troba en el timpà principal situat a la zona de llevant. És un àngel
protector de la Mercaderia. Formalment cal destacar la contraposició entre la
densitat del plomatge de les ales i la gracilitat de la figura, davall de les
robes es pot veure l’anatomia, hi ha un ric joc de llums i ombres que es genera
a partir de la vestimenta, dels cabells arrissats i de les ales.[1] El
tractament del rostre ens dur a influències ja utilitzades a França a mitjans
del segle XIII, (exemple de l’àngel de l’anunciació de la Catedral Reims)[2].En
la filactèria dur inscrit Defenedor de la
mercaderia.[3]
A
l’altre porta hi a la Mare de Déu alletant a l’infant, hi ha joc de llums i obres
degut els a les ones de la roba, però a part d’aquests són pocs els trets que
ens recorden a Guillem Sagrera. Tot i que el tractament del fillet és molt
semblant a la del fillet de la Mare de Déu del Portal del Mirador.[4]
Sant
Joan. arrelada dins de la plàstica borgonyesa no podem tenir clar que sigui
obra de Guillem Sagrera sinó més bé del seu taller.[5]
Així podem destacar l’interessant cap a mode sulteriana que presenta amb una
gran expressió, així mateix podem destacar el treball dels plecs de la túnica.[6]
Trobem a també trobem les escultures de Santa Catalina i Santa Clara.[7]
En
l’interior tenim quatre evangelistes en cada cantó, apareixen les figures
assegudes, acompanyats dels seus símbols i amb filactèries.[8] En
general podem veure la figura dels àngels tant en les claus de volta.
[1] MANOTE, M.R., PALOU, J.M.,
«L’escultura gòtica mallorquina» a VV.AA., Mallorca gòtica, catàleg
d’exposició, MNAC-Govern Balear, Barcelona-Palma, 1998, pàg. 69
[2] SABATER REBASSA, T., «El
programa escultórico» a CLIMENT GUIMERÀ, F., (coord)., La Lonja de Palma, Olañeta, Palma de Mallorca, 2003, pàg. 119
[3] LLOMPART, G., «El angel custodio
en la corona de Aragón en la Baja Edad media(fiesta, teatro, iconografia)» Fêtes et liturgie: actes du colleque tenuè
la Casa de Velázquez, 12/14- XII- 1985, pàg. 256
[4] MANOTE, M.R., PALOU, J.M.,
«L’escultura gòtica mallorquina» a VV.AA., Mallorca gòtica, catàleg
d’exposició, MNAC-Govern Balear, Barcelona-Palma, 1998, pàg. 70
[5] Loc. cit.
[6] SABATER REBASSA, T., op. cit., pàg. 111
[7] JIMENEZ VIDAL, A., La lonja mallorquina de Sagrera, Impremta
politècnica, 1968, pàg. 38
[8] Loc. cit.
dimecres, 3 de febrer del 2016
L'ESCULTURA ARQUITECTÒNICA DE SANT JAUME
FITXES DE LES OBRES
INFORMACIÓ
Els
elements que anem a destacar de Sant Jaume és una selecció de claus de volta i
culs de llàntia i capitells. El primer de tots és la clau de volta de Sant
Jaume situat en el presbiteri, representat amb túnica amb pell de xot, una
bossa i capell de pelegrí, llibre a la mà esquerra i bastó a la dreta. És el
Sant titular de l’església.[1] L’obra ha estat datada entre les dècades 20 i
30 del segle XIV.[2]
La
clau de volta trobem a Sant Bartomeu, en la capella del Sant Sepulcre, la
primera a l’esquerra. Representat
assegut amb una túnica i mantell. En aquest hi ha dos escuts de les famílies
Puigdorfilia i Desbrull que flanquegen el Sant, això ens pot indicar que
aquestes famílies (segurament unides en matrimoni) varen patrocinar aquesta
clau de volta.[3]
És una peça que es troba a cavall del segle XIV i XV.[4]
Destaquem
la clau de volta en la capella axial es representa una Verge de la Humilitat
alletant el nin, porta una túnica i mantell que cobreix el cap de la Verge
sobre el qual disposa una corona, destaquen els plecs de la indumentària.
L’infant està subjectant el que pereix ser un llibre.[5] La peça és d’un un taller diferent al qual
hem esmentat i es pot adscriure dins el gòtic internacional, la podem datar entre
el segle XIV i XV.[6]
A
l’altre clau de volta trobem a Santa Aina asseguda en un tron ensenyant a
llegir a la Verge (sisena a l’esquerra), en aquest cas podem veure com la
vestimenta deixar entre veure l’anatomia de la Santa, aquesta obra és de finals
del XV i principis del XVI.[7]
En
la capella de Sant Josep (cinquena a la dreta) trobem una en el capitell una
Anunciació en la qual podem veure com hi ha la simbologia del lliri, a més de
ser un element de distribucció de l’escena ja que la divideix en dues parts
simètriques, la verge va vestida amb la roba de l’època, aquest capitell les
podem datar entre les dècades 20 i 30 del segle XIV.[8]
trobem
en molts de capitells d’angle de les capelles laterals la utilització de motius
zoomòrfics o de bestiari (representacions de dues bèsties enfrontades, grius o
be lleons, aquetes representacions solen anar acompanyats d’elements vegetals;
també podem destacar la figura d’una sirena (masculí) amb una coa bífida).[9] La
podem datar entre les dècades 20 i 30 del segle XIV.
[1] JUAN VICENS, A., «L’escultura
arquitectònica a l’església parroquial de Sant Jaume de Palma: un patrimoni
oblidat» a SABATER REBASSA, T., CARRERO SANTAMARÍA, E., (coord)., La ciutat de Mallorca i els segles del
gòtic, (XVIII Jornades d’Estudis Històrics Locals), IEB, Palma, 2010, pàg.
172.
[2] Loc. cit.
[3]
Ibídem, pàg. 173.
[4]
Ibídem,. pàgs.
173, 178.
[5] Loc.
cit. pàg. 173.
[6]
Ibídem., pàg. 178.
[7] Ibídem., pàg. 173, 179.
[8] Ibídem,. pàg. 173, 176.
[9]
Ibídem., pàg.
174-175.
dimarts, 2 de febrer del 2016
SANT MIQUEL, L'ESCULTURA DE LA PORTALADA
FITXES DE LES OBES
INFORMAICÓ.
En
aquest cas parlarem de la portalada de l’església, en la qual podem veure duta
a terme per Pere de Sant Joan, documentada al 1398, hi ha una Mare de Déu entronitzada
entre dos àngels músics. Els contraforts de la part superior a Sant Pau, a la
dreta i Sant Pere a l’esquerra, en els inferiors Santa Catalina i Sant Antoni
respectivament.[1]
Característiques de l'obra són un cànon curt, amb el cap desproporcionat, són figures massisses. L'artista treballa en els detalls, podem veure els signes d'edat en les cares o en els detalls dels llibres de forma realista.
[1] ROSA
MANOTE, M., PALOU, J.M., «L’escultura gòtica mallorquina», a VVAA, Mallorca gòtica (Catàleg de l’exposició), MNAC-Govern
Balear, Barcelona-Palma, 1998, pàg. 64.
dilluns, 1 de febrer del 2016
ESCULTURA ARQUITECTÒNICA EN EL DEAMBULATORI DE SANTA EULÀLIA, PALMA
FITXES DE LES OBRES
INFORMACIÓ.
INFORMACIÓ.
Parròquia de Santa Eulàlia:
ens centrarem en el deambulatori i les claus de voltes, en total són 6 que ens
interessen, 4 representen el tetramorf,
les dues restants a Crist Salvador i l’anyell místic. Seria la representació de
l’Apocalipsi i l’anyell ens ensenyaria la capella del Corpus Christi el lloc on
es celebrava l’eucaristia. La datació estaria entre el 1230-1250.[1] La
figura de l’àngel Sant Mateu, està assegut, desplegant les ales, adaptant-se en
el seu marc, té una cara inexpressiva, els plecs de les robes són simètrics.
Sosté una filactèria en diagonal.[2] La
següent volta és la de Sant Marc, el trobem en la seva forma zoomòrfica, el
lleó. Està de perfil i la cara girada de front. L’àguila que representa a Sant
Joan, de perfil que amb el bec i les cames sosté la filactèria. Sant Lluc ocupa
el pla central del cercle, de perfil, el bou, amb el cap girat cap a
l’espectador dur les potes du la filactèria. A tots quatre la filactèria posa
el seu nom. Pel que fa la clau de Crist Salvador, entronitzat, el tors nu, amb
els braços estesos, cara arrodonida, sembla que somriu però és inexpressiu. La
clau de l’Anyell místic, de perfil amb el cap girat.[3]
diumenge, 31 de gener del 2016
divendres, 29 de gener del 2016
ESCULTURA DE LA SEU DE MALLORCA
FITXES
INFORMACIÓ.
INFORMACIÓ.
En
el presbiteri o capella reial: podem trobar un conjunt escultòriques de prou
importància. Així, 6 àngels ceroferaris del primer tram, pareixen ser d’un
mateix taller segurament els Campredón, la seva datació és al voltant 1327 quan
les voltes foren acabades. Semblants en
forma, estil i concepte. En el següent tram apareixen les figures de
l’anunciació, de major qualitat. La Verge Maria cobreix la seva llarga
cabellera de rulls amb un mantell creuat vers el braç dret i agafat amb un
penjoll, decorat amb les quatre barres, la mà dreta és sobre el pit i
l’esquerra (amb pèrdua d’aquesta) podria portar un llibre, en canvi, l’Arcàngel
Gabriel té les grans ales desplegades, cabells curta de tirabuixons, braç el
mantell va creuat sobre el pit, tot
formant amb la resta de les teles plec. Les cares de les dues figures són semblants,
planes, fines, somrients. Peces de cànon curt, robustes, i certament pesants, cercant
un cert ritme. Té un aire al taller dels Camprendon, datats cap el 1340. En el
seguen tram trobem la parella formada per Sant Pere i Sant Pau, que ja no tenen
cap tret del taller anterior i són una mica més avançats cap el 1350.[1]
Les nervadures dels tres trams neixen d’unes mènsules, decorades amb formes
vegetals simples i esquemàtiques, sota les que s’emplacen uns dosserets que
acullen diferents peces, de bases sòbriament decorades amb formes vegetals. Es
presenta així les 10 escultures.[2]
El
portal de la sagristia dels vermells: en el fons de la quarta capella del
costat de l’evangeli sobre el portal d’entrada de la Sagristia dels Vermells a
la base de la Torre Campanar. El timpà està decorat amb una Verge amb l’infant,
també apareixen dos àngels agenollats, hi va haver una modificació al segle XIX
i per això està cobert sota una capa de pintura.[3].
El treball escultòric s’ha conservat perfectament. La verge està entronitzada, duu l’Infant en
el braç esquerre i una rosa en la mà dreta. Els dos àngels, genoll a terra,
presenten els seus cirials amb ambdues mans.[4]
El
portal del Mirador resulta una de les obres més importants perquè treballen
varis autors, tant forans com locals.[5]
En les arquivoltes
trobem àngels músics que porten instruments aeròfons a la part dreta, mentre
que a l’esquerra es donen els cordòfons[6].
Nosaltres comentarem en aquest cas les escultures que estan en més bon estat de
conservació i que per tant, podem reconèixer en facilitat l’instrument que
toquen, ja que hi ha altres representacions que no es conserven.
En el grup de vent,
podem veure un àngel que toca una flauta travessera[7]
i un altre de bec, en els dos cassos trobem que estan fragmentats i que només
romana la part de l’instrument que està més a prop de la figura tot i que això
no ens impedeix veure quin tipus d’instrument es tracta[8].
També trobem la flauta cornamusa, incompleta, i de la qual es conserva el
portavent, que té una forma cònica, a més del sac[9].
La restauració de 2003
va donar molta informació, això va passar especialment pel que fa als
instruments cordòfons, en els quals es va poder observar restes de coure que
fan suposar que aquests instruments en origen duien unes cordes[10].
Aquesta troballa és curiosa, doncs fins el moment no s’ha trobat ni es recorda
cap exemple on hi hagués unes cordes en origen en els instruments representats.
En un millor estat
trobem l’àngel que porta la mandola amb caixa piriforme, que junt amb el mànec,
aquest forma una única peça. És l’únic instrument cordòfon del Portal que no
presenta cap resta de cordes metàl·liques[11].
També trobem un salteri de doble ala, podem veure com en ell hi ha dues
rosasses calades esculpides en l’instrument. Presenta divuit clavilles amb els
botons de subjecció respectius; a més, l'àngel porta en la mà esquerra el
plectre amb mànec. Es poden observar en ell restes d’òxid verdós en les dues
primeres clavilles, per la qual cosa és fàcil deduir que no en totes elles hi
havia disposada una corda[12].
El salteri està format per una caixa de ressonància sobre la qual s’estenen les
cordes, que són polsades amb els dits o percudides amb pals, metàl·lics o de
fusta. És de la família de les cítares, sense trast. Pot ser rectangular,
triangular o de forma trapezoïdal.
Altres instruments que
podem veure són els de la viola o el rabec d’arc, l’àngel es representat en el
moment de afinar l’instrument. Aquest instrument d’origen àrab i bizantí, és un
instrument de corda fregada en caixa de ressonància, normalment arrodonida, i
el perfil del coll fins la caixa va augmentat gradualment. El seu ús en la
música culta es va donar sobretot en l’edat mitjana i en el renaixement.
La façana es divideix
en tres períodes:
1.
Pere Morey entre 1389-1394. Portal del mirador. Última sopar. Obra realitzada
cap a 1393 per Jean de Valenciennes i Enric l’alemany baix el control del
mestre de l’obra Pere Morey que havia projectat la traça arquitectònica del
portal cap a 1389 i que la dirigir fins 1394, data de la seva mort. Utilització
de ceràmiques que eren habituals en el segle XIV.[13]
2.Pierre
de Saint-Jean, 1396-1401, els àngels músics, figures de les mènsules,
arquivoltes i timpà.
3.
Guillem Sagrera 1420-1447, Sant Pere i Sant Pau, imatge del mainell que hi ha
la Nostra Dona de Santa Maria de la Seu,[14]
ara es troba en la Sagristia dels Vermells, és una de les escultures més
importants,[15]
fets pel propi Sagrera, altres tres (Joan Baptista, Jaume i Andreu) per altres
escultors desconeguts.[16] Dur
les escultures de Sant Pere i de Sant Pau entre 1421-1422. Ambdues estàtues
presenten unes característiques molt semblants: un cànon estilístic curt (de no
més de set caps); unes formes rotundes i fortes escairades, anguloses, amb un
punt de contrast, constituït pel cabells-barbes, caragolats, amb rulls que
cauen abundants, rompent aquesta certa duresa dels plecs que els envolten.[17]
[1] VVAA, La seu de Mallorca, Olañeta, Palma, 1995, pàg. 64
[2] Ibídem, pàg. 64-65
[3]
Ibídem, pàg. 64-65
[4] Loc. cit.
[5] Ibídem, pàg. 69
[7]MENZEL SANSÓ, C., «El portal del
mirador de la Catedral de Mallorca: noves perspectives iconogràfiques», Revista
Catalana de Musicologia, nº
V, 2012, pàg. 22
[8]Loc. cit.
[9]Loc.
cit.
[10], Ibídem, pàg. 23
[11]Ibídem, pàg. 24
[13]ROSELLÓ
BORDOY., «La última cena en el tímpano
del Portal del Mirador de la Catedral de Mallorca» transferències
i comerç de ceràmica a l’Europa mediterrània: segle XIV-XVIII. Pàg.
47
[15] ROSA MANOTE, M., PALOU, J.M.,
«L’escultura gòtica mallorquina», a VVAA, Mallorca
gòtica (Catàleg de l’exposició), MNAC-Govern Balear, Barcelona-Palma, 1998,
pàg. 68.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)