En
el següent itinerari que es durà a terme és una explicació sobre l’escultura
gòtica en la ciutat de Palma. La ruta anirà passant pels diferents llocs
significatius de la ciutat, això suposa centrar-nos en el centre històric,
doncs és el lloc on es troben les restes que ens interessen a nosaltres.
Aquest
itinerari el que pretén és aprofundir dins de l’escultura gòtica, doncs, a
vegades és la gran oblidada dins del món de l’art gòtic a Mallorca, perquè es
veu col·lapsada per les grans restes pictòriques i per la importància d’aquesta
durant els segles del gòtic. dilluns, 8 de febrer del 2016
diumenge, 7 de febrer del 2016
ITINERARI
La
ruta que seguirem és La Llotja, Sant Jaume, Sant Miquel, Santa Eulàlia,
Capella de Santa Aina de l'Almudaina i La Seu. A continuació us deix amb el mapa, també podeu consultar-lo a
dissabte, 6 de febrer del 2016
LA LLONJA DE PALMA
En 1409 el col·legi de mercaders té la voluntat de dur a terme una obra per tenir més rellevància dins de la ciutat, a més d’un lloc per a la seves reunions. Guillem Sagrera començaria les obres a 1421. El contracte seria ratificat al 1426[1], l’obra s’acaba a mitjans del segle XV. La llonja es converteix en un espai articulat per tres naus, sostingudes per sis esveltes columnes helicoïdals donant una sensació de lleugeresa, cobert per una volta quatripartita. Els murs de l’edifici queden totalment lliures, però podem veure en aquests diferents finestrals que en la banda sud de l’edifici tindran uns festejadors, a la façana contrària hi ha dues grans obertures.[2] En l’exterior podem veure que en l’extrem de cada façana estan delimitades per torres. Entre cada torre i torre trobem mercaders unes de més primes que ens delimiten cada tram de nau.
 |
| Font imatge: de wikimedia.org |
divendres, 5 de febrer del 2016
GUILLEM SAGRERA
Guillem Sagrera (Felanitx 1380- Nàpols 1454)
fou un escultor de renom durant la primera meitat del segle XV, i un dels més
importants dins el gòtic mediterrani. No només considerat escultor, sinó com
era habitual en l’època dugué a terme treballs d’arquitectura i mestre d’obres.[1]
Va ser un artífex que es mogué per diferents llocs –Perpinyà, Girona, Elna,
Barcelona i Nàpols (a on treballar en el Castell Nuovo fins la seva mort). Fou un
artista- artesà però també artista-empresari, i al final de la seva vida
artista de cort baix la protecció del rei Alfons el Magnànim. Cal dir que altres
artistes del XV combinen aquestes categories, però el cas de l’artista
mallorquí és un dels exemples més citats.[2]
En la Llonja va dur a terme tant els
plànols de l’arquitectura com treballs escultòrics. Guillem Sagrera amb aquest
edifici inicia un model que després fou seguit en les Llotges de València i
posteriorment en la de Saragossa (ja en el segle XVI).[3]
Pel que fa el seu treball escultòric, és
reconegut el treball que realitza en el Portal del Mirador a la Seu, on introdueix
les influències de Claus Sluter i l’escultura borgonyona.[4]
[1] SABATER REBASSA, T., «Guillem
Sagrera, arquitecte i escultor» a CLIMENT GUIMERÁ, F., (coord), La Lonja de Palma,
Olañeta, Palma de Mallorca, 2003, pàg.57
[2] Íbidem., pàgs. 57-58
[3] MANOTE, M.R., PALOU, J.M., «L’escultura
gòtica mallorquina» a VV.AA., Mallorca gòtica,
catàleg d’exposició, MNAC-Govern Balear, Barcelona-Palma, 1998, pàg. 64
[4] SABATER REBASSA, op. cit.,pàg. 65
dijous, 4 de febrer del 2016
ESCULTURA LLONJA
FIFITXA TÈCNICA
INFORMAICÓ.
L’àngel
custodi es troba en el timpà principal situat a la zona de llevant. És un àngel
protector de la Mercaderia. Formalment cal destacar la contraposició entre la
densitat del plomatge de les ales i la gracilitat de la figura, davall de les
robes es pot veure l’anatomia, hi ha un ric joc de llums i ombres que es genera
a partir de la vestimenta, dels cabells arrissats i de les ales.[1] El
tractament del rostre ens dur a influències ja utilitzades a França a mitjans
del segle XIII, (exemple de l’àngel de l’anunciació de la Catedral Reims)[2].En
la filactèria dur inscrit Defenedor de la
mercaderia.[3]
A
l’altre porta hi a la Mare de Déu alletant a l’infant, hi ha joc de llums i obres
degut els a les ones de la roba, però a part d’aquests són pocs els trets que
ens recorden a Guillem Sagrera. Tot i que el tractament del fillet és molt
semblant a la del fillet de la Mare de Déu del Portal del Mirador.[4]
Sant
Joan. arrelada dins de la plàstica borgonyesa no podem tenir clar que sigui
obra de Guillem Sagrera sinó més bé del seu taller.[5]
Així podem destacar l’interessant cap a mode sulteriana que presenta amb una
gran expressió, així mateix podem destacar el treball dels plecs de la túnica.[6]
Trobem a també trobem les escultures de Santa Catalina i Santa Clara.[7]
En
l’interior tenim quatre evangelistes en cada cantó, apareixen les figures
assegudes, acompanyats dels seus símbols i amb filactèries.[8] En
general podem veure la figura dels àngels tant en les claus de volta.
[1] MANOTE, M.R., PALOU, J.M.,
«L’escultura gòtica mallorquina» a VV.AA., Mallorca gòtica, catàleg
d’exposició, MNAC-Govern Balear, Barcelona-Palma, 1998, pàg. 69
[2] SABATER REBASSA, T., «El
programa escultórico» a CLIMENT GUIMERÀ, F., (coord)., La Lonja de Palma, Olañeta, Palma de Mallorca, 2003, pàg. 119
[3] LLOMPART, G., «El angel custodio
en la corona de Aragón en la Baja Edad media(fiesta, teatro, iconografia)» Fêtes et liturgie: actes du colleque tenuè
la Casa de Velázquez, 12/14- XII- 1985, pàg. 256
[4] MANOTE, M.R., PALOU, J.M.,
«L’escultura gòtica mallorquina» a VV.AA., Mallorca gòtica, catàleg
d’exposició, MNAC-Govern Balear, Barcelona-Palma, 1998, pàg. 70
[5] Loc. cit.
[6] SABATER REBASSA, T., op. cit., pàg. 111
[7] JIMENEZ VIDAL, A., La lonja mallorquina de Sagrera, Impremta
politècnica, 1968, pàg. 38
[8] Loc. cit.
dimecres, 3 de febrer del 2016
L'ESCULTURA ARQUITECTÒNICA DE SANT JAUME
FITXES DE LES OBRES
INFORMACIÓ
Els
elements que anem a destacar de Sant Jaume és una selecció de claus de volta i
culs de llàntia i capitells. El primer de tots és la clau de volta de Sant
Jaume situat en el presbiteri, representat amb túnica amb pell de xot, una
bossa i capell de pelegrí, llibre a la mà esquerra i bastó a la dreta. És el
Sant titular de l’església.[1] L’obra ha estat datada entre les dècades 20 i
30 del segle XIV.[2]
La
clau de volta trobem a Sant Bartomeu, en la capella del Sant Sepulcre, la
primera a l’esquerra. Representat
assegut amb una túnica i mantell. En aquest hi ha dos escuts de les famílies
Puigdorfilia i Desbrull que flanquegen el Sant, això ens pot indicar que
aquestes famílies (segurament unides en matrimoni) varen patrocinar aquesta
clau de volta.[3]
És una peça que es troba a cavall del segle XIV i XV.[4]
Destaquem
la clau de volta en la capella axial es representa una Verge de la Humilitat
alletant el nin, porta una túnica i mantell que cobreix el cap de la Verge
sobre el qual disposa una corona, destaquen els plecs de la indumentària.
L’infant està subjectant el que pereix ser un llibre.[5] La peça és d’un un taller diferent al qual
hem esmentat i es pot adscriure dins el gòtic internacional, la podem datar entre
el segle XIV i XV.[6]
A
l’altre clau de volta trobem a Santa Aina asseguda en un tron ensenyant a
llegir a la Verge (sisena a l’esquerra), en aquest cas podem veure com la
vestimenta deixar entre veure l’anatomia de la Santa, aquesta obra és de finals
del XV i principis del XVI.[7]
En
la capella de Sant Josep (cinquena a la dreta) trobem una en el capitell una
Anunciació en la qual podem veure com hi ha la simbologia del lliri, a més de
ser un element de distribucció de l’escena ja que la divideix en dues parts
simètriques, la verge va vestida amb la roba de l’època, aquest capitell les
podem datar entre les dècades 20 i 30 del segle XIV.[8]
trobem
en molts de capitells d’angle de les capelles laterals la utilització de motius
zoomòrfics o de bestiari (representacions de dues bèsties enfrontades, grius o
be lleons, aquetes representacions solen anar acompanyats d’elements vegetals;
també podem destacar la figura d’una sirena (masculí) amb una coa bífida).[9] La
podem datar entre les dècades 20 i 30 del segle XIV.
[1] JUAN VICENS, A., «L’escultura
arquitectònica a l’església parroquial de Sant Jaume de Palma: un patrimoni
oblidat» a SABATER REBASSA, T., CARRERO SANTAMARÍA, E., (coord)., La ciutat de Mallorca i els segles del
gòtic, (XVIII Jornades d’Estudis Històrics Locals), IEB, Palma, 2010, pàg.
172.
[2] Loc. cit.
[3]
Ibídem, pàg. 173.
[4]
Ibídem,. pàgs.
173, 178.
[5] Loc.
cit. pàg. 173.
[6]
Ibídem., pàg. 178.
[7] Ibídem., pàg. 173, 179.
[8] Ibídem,. pàg. 173, 176.
[9]
Ibídem., pàg.
174-175.
dimarts, 2 de febrer del 2016
SANT MIQUEL, L'ESCULTURA DE LA PORTALADA
FITXES DE LES OBES
INFORMAICÓ.
En
aquest cas parlarem de la portalada de l’església, en la qual podem veure duta
a terme per Pere de Sant Joan, documentada al 1398, hi ha una Mare de Déu entronitzada
entre dos àngels músics. Els contraforts de la part superior a Sant Pau, a la
dreta i Sant Pere a l’esquerra, en els inferiors Santa Catalina i Sant Antoni
respectivament.[1]
Característiques de l'obra són un cànon curt, amb el cap desproporcionat, són figures massisses. L'artista treballa en els detalls, podem veure els signes d'edat en les cares o en els detalls dels llibres de forma realista.
[1] ROSA
MANOTE, M., PALOU, J.M., «L’escultura gòtica mallorquina», a VVAA, Mallorca gòtica (Catàleg de l’exposició), MNAC-Govern
Balear, Barcelona-Palma, 1998, pàg. 64.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)