Guillem Sagrera (Felanitx 1380- Nàpols 1454)
fou un escultor de renom durant la primera meitat del segle XV, i un dels més
importants dins el gòtic mediterrani. No només considerat escultor, sinó com
era habitual en l’època dugué a terme treballs d’arquitectura i mestre d’obres.[1]
Va ser un artífex que es mogué per diferents llocs –Perpinyà, Girona, Elna,
Barcelona i Nàpols (a on treballar en el Castell Nuovo fins la seva mort). Fou un
artista- artesà però també artista-empresari, i al final de la seva vida
artista de cort baix la protecció del rei Alfons el Magnànim. Cal dir que altres
artistes del XV combinen aquestes categories, però el cas de l’artista
mallorquí és un dels exemples més citats.[2]
En la Llonja va dur a terme tant els
plànols de l’arquitectura com treballs escultòrics. Guillem Sagrera amb aquest
edifici inicia un model que després fou seguit en les Llotges de València i
posteriorment en la de Saragossa (ja en el segle XVI).[3]
Pel que fa el seu treball escultòric, és
reconegut el treball que realitza en el Portal del Mirador a la Seu, on introdueix
les influències de Claus Sluter i l’escultura borgonyona.[4]
[1] SABATER REBASSA, T., «Guillem
Sagrera, arquitecte i escultor» a CLIMENT GUIMERÁ, F., (coord), La Lonja de Palma,
Olañeta, Palma de Mallorca, 2003, pàg.57
[2] Íbidem., pàgs. 57-58
[3] MANOTE, M.R., PALOU, J.M., «L’escultura
gòtica mallorquina» a VV.AA., Mallorca gòtica,
catàleg d’exposició, MNAC-Govern Balear, Barcelona-Palma, 1998, pàg. 64
[4] SABATER REBASSA, op. cit.,pàg. 65
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada