diumenge, 31 de gener del 2016
divendres, 29 de gener del 2016
ESCULTURA DE LA SEU DE MALLORCA
FITXES
INFORMACIÓ.
INFORMACIÓ.
En
el presbiteri o capella reial: podem trobar un conjunt escultòriques de prou
importància. Així, 6 àngels ceroferaris del primer tram, pareixen ser d’un
mateix taller segurament els Campredón, la seva datació és al voltant 1327 quan
les voltes foren acabades. Semblants en
forma, estil i concepte. En el següent tram apareixen les figures de
l’anunciació, de major qualitat. La Verge Maria cobreix la seva llarga
cabellera de rulls amb un mantell creuat vers el braç dret i agafat amb un
penjoll, decorat amb les quatre barres, la mà dreta és sobre el pit i
l’esquerra (amb pèrdua d’aquesta) podria portar un llibre, en canvi, l’Arcàngel
Gabriel té les grans ales desplegades, cabells curta de tirabuixons, braç el
mantell va creuat sobre el pit, tot
formant amb la resta de les teles plec. Les cares de les dues figures són semblants,
planes, fines, somrients. Peces de cànon curt, robustes, i certament pesants, cercant
un cert ritme. Té un aire al taller dels Camprendon, datats cap el 1340. En el
seguen tram trobem la parella formada per Sant Pere i Sant Pau, que ja no tenen
cap tret del taller anterior i són una mica més avançats cap el 1350.[1]
Les nervadures dels tres trams neixen d’unes mènsules, decorades amb formes
vegetals simples i esquemàtiques, sota les que s’emplacen uns dosserets que
acullen diferents peces, de bases sòbriament decorades amb formes vegetals. Es
presenta així les 10 escultures.[2]
El
portal de la sagristia dels vermells: en el fons de la quarta capella del
costat de l’evangeli sobre el portal d’entrada de la Sagristia dels Vermells a
la base de la Torre Campanar. El timpà està decorat amb una Verge amb l’infant,
també apareixen dos àngels agenollats, hi va haver una modificació al segle XIX
i per això està cobert sota una capa de pintura.[3].
El treball escultòric s’ha conservat perfectament. La verge està entronitzada, duu l’Infant en
el braç esquerre i una rosa en la mà dreta. Els dos àngels, genoll a terra,
presenten els seus cirials amb ambdues mans.[4]
El
portal del Mirador resulta una de les obres més importants perquè treballen
varis autors, tant forans com locals.[5]
En les arquivoltes
trobem àngels músics que porten instruments aeròfons a la part dreta, mentre
que a l’esquerra es donen els cordòfons[6].
Nosaltres comentarem en aquest cas les escultures que estan en més bon estat de
conservació i que per tant, podem reconèixer en facilitat l’instrument que
toquen, ja que hi ha altres representacions que no es conserven.
En el grup de vent,
podem veure un àngel que toca una flauta travessera[7]
i un altre de bec, en els dos cassos trobem que estan fragmentats i que només
romana la part de l’instrument que està més a prop de la figura tot i que això
no ens impedeix veure quin tipus d’instrument es tracta[8].
També trobem la flauta cornamusa, incompleta, i de la qual es conserva el
portavent, que té una forma cònica, a més del sac[9].
La restauració de 2003
va donar molta informació, això va passar especialment pel que fa als
instruments cordòfons, en els quals es va poder observar restes de coure que
fan suposar que aquests instruments en origen duien unes cordes[10].
Aquesta troballa és curiosa, doncs fins el moment no s’ha trobat ni es recorda
cap exemple on hi hagués unes cordes en origen en els instruments representats.
En un millor estat
trobem l’àngel que porta la mandola amb caixa piriforme, que junt amb el mànec,
aquest forma una única peça. És l’únic instrument cordòfon del Portal que no
presenta cap resta de cordes metàl·liques[11].
També trobem un salteri de doble ala, podem veure com en ell hi ha dues
rosasses calades esculpides en l’instrument. Presenta divuit clavilles amb els
botons de subjecció respectius; a més, l'àngel porta en la mà esquerra el
plectre amb mànec. Es poden observar en ell restes d’òxid verdós en les dues
primeres clavilles, per la qual cosa és fàcil deduir que no en totes elles hi
havia disposada una corda[12].
El salteri està format per una caixa de ressonància sobre la qual s’estenen les
cordes, que són polsades amb els dits o percudides amb pals, metàl·lics o de
fusta. És de la família de les cítares, sense trast. Pot ser rectangular,
triangular o de forma trapezoïdal.
Altres instruments que
podem veure són els de la viola o el rabec d’arc, l’àngel es representat en el
moment de afinar l’instrument. Aquest instrument d’origen àrab i bizantí, és un
instrument de corda fregada en caixa de ressonància, normalment arrodonida, i
el perfil del coll fins la caixa va augmentat gradualment. El seu ús en la
música culta es va donar sobretot en l’edat mitjana i en el renaixement.
La façana es divideix
en tres períodes:
1.
Pere Morey entre 1389-1394. Portal del mirador. Última sopar. Obra realitzada
cap a 1393 per Jean de Valenciennes i Enric l’alemany baix el control del
mestre de l’obra Pere Morey que havia projectat la traça arquitectònica del
portal cap a 1389 i que la dirigir fins 1394, data de la seva mort. Utilització
de ceràmiques que eren habituals en el segle XIV.[13]
2.Pierre
de Saint-Jean, 1396-1401, els àngels músics, figures de les mènsules,
arquivoltes i timpà.
3.
Guillem Sagrera 1420-1447, Sant Pere i Sant Pau, imatge del mainell que hi ha
la Nostra Dona de Santa Maria de la Seu,[14]
ara es troba en la Sagristia dels Vermells, és una de les escultures més
importants,[15]
fets pel propi Sagrera, altres tres (Joan Baptista, Jaume i Andreu) per altres
escultors desconeguts.[16] Dur
les escultures de Sant Pere i de Sant Pau entre 1421-1422. Ambdues estàtues
presenten unes característiques molt semblants: un cànon estilístic curt (de no
més de set caps); unes formes rotundes i fortes escairades, anguloses, amb un
punt de contrast, constituït pel cabells-barbes, caragolats, amb rulls que
cauen abundants, rompent aquesta certa duresa dels plecs que els envolten.[17]
[1] VVAA, La seu de Mallorca, Olañeta, Palma, 1995, pàg. 64
[2] Ibídem, pàg. 64-65
[3]
Ibídem, pàg. 64-65
[4] Loc. cit.
[5] Ibídem, pàg. 69
[7]MENZEL SANSÓ, C., «El portal del
mirador de la Catedral de Mallorca: noves perspectives iconogràfiques», Revista
Catalana de Musicologia, nº
V, 2012, pàg. 22
[8]Loc. cit.
[9]Loc.
cit.
[10], Ibídem, pàg. 23
[11]Ibídem, pàg. 24
[13]ROSELLÓ
BORDOY., «La última cena en el tímpano
del Portal del Mirador de la Catedral de Mallorca» transferències
i comerç de ceràmica a l’Europa mediterrània: segle XIV-XVIII. Pàg.
47
[15] ROSA MANOTE, M., PALOU, J.M.,
«L’escultura gòtica mallorquina», a VVAA, Mallorca
gòtica (Catàleg de l’exposició), MNAC-Govern Balear, Barcelona-Palma, 1998,
pàg. 68.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)